Els quadres d’en Carles Bellosta regalimen misteri i desperten la curiositat de l’espectador. A voltes transmeten serenitat, però també solitud. S’endevina una mirada cap endins, introspectiva que fa que al posar-nos davant dels seus quadres, aquests ens facin còmplices d’aquells paisatges on l’ànima es passeja.
El paisatge, en sí mateix, li interessa poc. La llum és la que mana en els seus quadres i l’atmosfera que crea, ens captiva. Es considera pintor de matinades i capvespres. Per ell, la llum és el tot. Ens diu que procura ser el més càlid possible amb ell mateix i, aquesta calidesa traspua en cada racó i en cada detall dels seus paisatges.
Es considera un pintor rural; la natura li arriba. Pinta tot allò que l’emociona i busca temàtiques properes que s’acomodin dins seu, amb serenitat. No s’identifica ni amb l’adjectiu modern ni amb el de clàssic quan parla de la seva obra, però li agrada més l’art del segle XIX perquè és un art més proper a la natura i al camp. Es defineix com un enamorat dels contrastos i de la natura. És pintor de cavallet i treballa a partir d’apunts i esbossos.
En Carles Bellosta està convençut que si evoques indiferència en l’espectador, és que no has aconseguit res en la teva feina.
0 Respostes to “21/juliol/2013…Tastets d’art amb Carles Bellosta”