25/gener/2015…La cobla, només sardanes?

LA COBLA, NOMÉS SARDANES?

Amb Jaume NONELL, Jordi SAURA i Josep- Maria SERRACANT

La Cobla, només sardanes? Aquesta és la tessitura en la que ens situen en Jaume Nonell, en Jordi Saura i en Josep- Maria Serracant i que ens proposen com a punt de partida per a parlar de la cobla: una formació autòctona de Catalunya, concebuda a mitjans del segle XIX i en la que hi conviuen instruments tradicionals i simfònics. Si bé va ser creada com a conjunt de carrer que interpretava música popular i, especialment, sardanes, ha anat evolucionant i creant un ampli repertori que abraça des del jazz o el rock fins a la música de traç simfònic, passant evidentment per la sardana.

En Jaume Nonell es defineix com a promotor cultural català. És un gran coneixedor i estudiós del món de la sardana. Ha publicat, al respecte, diversos articles a la revista Quadern i la columna de sardanes al diari Avui: Tanmateix i, juntament amb en Lluís Subirana, ha publicat: Cent anys de Sardanes a Sabadell. 1906-2006; La Sardana, dansa d’avui; Compàs. Compendi bàsic de la pràctica sardanista; La sardana a Sabadell i les cobles juvenils. Jovenívola de Sabadell; El Fatxendes, la primera cobla de sardanes de Sabadell i Els Fatxendes. Una gran orquestra de Sabadell,…entre d’altres.

En Jordi Saura és un estudiós del món de la sardana i de la música popular catalana. Excel·lent divulgador de la música simfònica per a cobla. Com a director i presentador dels programes “Esperit de Festa” i “ Sardanes 94.6” i, col·laborant durant molts anys amb en Lluís Subirana, ha ajudat a mostrar el caràcter polièdric de la cobla i la riquesa de la nostra cultura musical i dansaire. L’any 2013 va ser guardonat amb el Premi Agustí Borgunyó atorgat per l’entitat Sabadell més música.

En Josep-Maria Serracant Inicià la seva formació, en gran part, autodidacte, fonamentada en l’estudi dels nostres clàssics i, centrada especialment en la figura de Joaquim Serra, guiat per la mà del mestre Josep Maria Bernat. És compositor de sardanes que destil·len lirisme i un marcat caràcter intimista, alhora que denoten una gran cura a nivell estilístic. La seva primera composició fou A la meva Montserrat (1963) a la que seguiren Somnis de nina (1968), A Sabadell (1972) entre moltes d’altres. L’any 2006 edita l’àlbum Amors, amics i paisatges. Ha compost obres simfòniques per a cobla, com La veu de la vida i de la terra. Recentment, l’entitat Joventuts Musicals de Sabadell, li ha atorgat La Batuta d’Honor per la seva contribució a la música simfònica per a cobla.

Des d’aquestes tres sensibilitats que abracen l’estudi, la difusió i la composició i a través del diàleg establert entre aquestes tres veus, la sardana i la cobla que va més enllà d’aquesta primera, ens mostren la riquesa i la plenitud de la cultura que les ha gestat.