25/març/2012…Tastets d’art – Dones artistes

Preparació:

1)    Agafeu amb delicadesa alguns versos de la MONTSE FITÉ i dipositeu-los en una cassola brillant. Mentre ho feu, tingueu en compte el que ella us xiuxiueja a cau d’orella: «Als dotze anys, arrel d’un concurs de poesia que s’organitzà a l’escola, vaig escriure el  meu primer poema. A partir d’aquí, ja no he parat. La poesia m’ha fet parlar en veu alta; m’ha fet expressar totes les emocions possibles. La poesia és com agafar una pedra i anar-hi fent les formes per convertir-la, més tard, en una escultura. És posar nom propi a les emocions, desgranar un per un els pensaments, donar forma a cada sentiment, en un full en blanc, en l’espai de la vida…».

2)    Afegiu-hi un bon raig de la pintura de LÍDIA GUARCH, i espereu que faci xup-xup. Escolteu com crepita la cassola on bullen els pensaments de la Lídia: «Als 28 anys vaig descobrir que necessitava expressar-me a través de la pintura, embrutant-me les mans i sentint l’olor de la trementina… La pintura em permet abocar tota la sensibilitat a la tela, quan el ritme quotidià m’ofega. És una pulsió vital que regalima entre els meus pinzells, com la suor que davalla pel meu front en les caloroses tardes d’estiu… ».

3)    Sense deixar de remenar, poseu-hi un polsim de l’art restaurador de mobles antics de la Mª DOLORS LOZANO. Notareu que el guisat va canviant de color i de textura, que l’olor s’intensifica. «Em dedico a la restauració de les antiguitats del moble fa quasi vint anys», ens diu la Mª Dolors des de l’interior de la cassola. «Han passat i passen per les meves mans tot tipus de mobles, accessoris i complements, però quan em van proposar exposar en el  Tastet d’Art, vaig pensar amb la tauleta. Una peça que ja feien servir les antigues dinasties d’Egipte, uns quinze segles abans de Crist».

4)    Remeneu la mescla i oloreu. Hi falta alguna cosa? Sí. La ceràmica de la SARA MAGNET. Quan hagueu incorporat aquest ingredient, el guisat tindrà una textura molt tendra i afectuosa. El motiu? Ella el sap: «Per mi la ceràmica és com l’abraçada de la mirada». Seguiu remenant i sabreu més coses de la Sara: «Vaig començar a treballar el volum en la infantesa, construint formes i figures amb el fang dels bassals». Mmmm!!!

5)    A aquestes alçades, la cassola us demanarà una mica de foc. Cap problema. Doneu-li canya i espereu que el guisat s’esveri: serà el moment d’afegir-hi la pintura de la GLÒRIA MARÍN. La cuina s’omplirà de claror mentre ella ens explica que «en realitat, el meu ofici és l’escriptura, escriure és una necessitat que tinc. Però agafar un llapis i dibuixar em relaxa i pintar m’omple d’energia, jugar amb els colors i barrejar-los…. En general, dibuixo dones; de fet, el meu món de dona el mostro amb la pintura. Dones de totes menes, de totes mides, perquè així és la realitat, no la que ens volen vendre».

6)    Afegiu-hi la sal i el pebre que aporta la ceràmica de la MIREIA SARIOL. Observeu la cassola, gairebé sembla que vulgui sortir caminant de la cuina. No és estrany, perquè, per a la Mireia, fer ceràmica és «cridar, cantar, saltar, ballar, somriure, riure, plorar, estimar… en definitiva, expressar sentiments. En cada figura hi va una mica de la meva ànima. Els meus personatges, quan s’apaga el llum, comencen la seva vida, com en els contes… Cada matí t’has de fixar si són al mateix lloc…».

7)    Traieu la cassola del foc i serviu el guisat. Acompanyeu-lo amb alguna de les estrafolàries ocurrències narratives, en forma de novel·la, de l’ANNA CABEZA (que és qui ha elaborat aquesta recepta). Per a ella, «escriure és fer un viatge a través de l’ànima, amb algun àpat a l’hostal Inspiració, amb alguna parada obligada a l’hotel Bloqueig, i amb alguna excursió programada al massís de l’Autoconfiança. Però, per damunt de tot, escriure és passar-s’ho bé, què carai!».