A finals del 2007, durant un viatge al Senegal, Toni Xuclà va entrar en contacte amb músics de la Casamance. Allà va descobrir un excel·lent i jove músic: Ibrahima Koyaté, més conegut per Solo.
Amb la seva kora destaca per la combinació entre tradició i modernitat. És Griot (transmissors de la historia i cultura del Senegal, que passa de pares a fills) i per tant coneix a la perfecció els cants i la música tradicional. Però la seva joventut i curiositat el fan interessar-se per la música moderna. Solo i Toni van estar tocant contínuament al campament a les afores de Kafountine.
Fruit d’aquestes sessions diàries van composar una música, barreja de les dos cultures, senegalesa i catalana, africana i mediterrània.
Aquest treball porta el nom que més representa l’origen d’aquesta barreja cultural, unes sessions al voltant de la foguera on la música no té fronteres i on la espontaneïtat té una part important


0 Respostes to “15/octubre/2009… Kafountine Sessions”