Viatge musical per la crònica sentimental d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina (1908-1993). Una contribució a les celebracions del centenari del naixement del cantant amb aquest petit tribut a aquell que va donar a conèixer cançons tant memorables com “la bien pagá”, “ojos verdes” o “El dia que nací yo”, i que va haver de pagar un preu molt alt per exigir-se a si mateix viure amb autenticitat. “Miguel de Molina”, aquell que va marxar!!; la Piquer es va quedar amb les seves cançons, i nosaltres el vam oblidar.
Sobre l’espectacle
L’espectacle reivindica la canço popular espanyola com una part d la nostra essència: és un tipus de musica que injustament es relaciona amb el franquisme i que per tant tothom intenta esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant, la copla neix a la República i connecta directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques.
Aquesta obra, escrita i dirigida per Marc Vilavella, és també un crit contra els prejudicis, que van marcar la biografia personal i artística de Miquel de Molina, la seva història. Una història vigent, en tant que el món encara està impregnat d’aquests prejudicis cap a les llibertats individuals i col·lectives.
La copla, la fiesta gitana, el cafetín árabe, Lorca, el sentío, el coraje, el duende, el quejío, la guerra, la llibertat, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio… Ojos Verdes és un espectacle per als sentits, per a la conciència i per a l’emoció.
Els referents de l’espectacle
Quan el jove Miguel Frias Molina va arribar a Algeciras provínent de la seva Málaga natal, va anar a parar a treballar ni més ni menys que al bordell de “Pepa la Limpia”. No hi ha dubte de que la seva vida ja sonava a pura “copla”; envoltat de dones ja des de la seva humil infantesa – mare, avies, ties – i seduït més tard pel cambrer/acompanyant àrab Samido a Sevilla.
Quan l’andalús decideix dedicar-se al món de l’espectacle es converteix en Miguel de Molina i popularitza cançons com El dia que nací yo, La bien pagá o Ojos verdes.
A partir de recursos que van més enllà del teatre musical – cinema i documental- es traça una entretinguda i sentimental ronda de nit pels sempre marginals tuguris als que Molina disposava la seva veu i gestualitat. De fet les referències cinematogràfiques s’ajusten a la perfecció tenint en compte que Molina va actuar durant els seus anys a Buenos Aires a pel·lícules com “Luces de Candilejas” o “Esta es mi vida”.
Ojos verdes entrellaça els diferents episodis de la vida de l’artista – alguns de dramatisme extrem – amb les cançons que el van fer famòs.
AMiguel de Molina la medalla li va arribar una mica tard. L’any 1992, als 84 anys, vivint novament a Argentina, li fou reconegut el mèrit per part d’Espanya. No oblidem que el franquisme, molt abans, ja l’havia premiat amb explotacions, prohibicions d’actuar, robatoris i fins i tot la tortura. Molina pertanyia i creia en la mateixa Espanya que Lorca, a qui ca conèixer personalment. A un el van matar i a l’altre li van fer la vida impossible.
Sobre el director i dramaturg
Professionalment, ha treballat com actor al musical Mamma Mia, també, sota la direcció de Gemma Beltran amb la companyia Del Furbi (Scherzo, Divertimento, Tocata i Fuga, Gaubança, i Homes de Shakespeare), Carlos Veiga (Balansiyyà), Teresa Devant (Pippi Langstrum) i Jordi Faura (Ser un’altre).
Com a cantant solista l’hem pogut veure als concerts de la Sala Vivaldi
Ha dirigit entre d’altres, Cartes d’amor (A.R.Gurney), Íntims 6.0 (Cia. Kave Kanem) i teatre de carrer.
També ha fet d’ajudant de direcció de La Africana (Teatre Lliure, Joan Morillo) i Sherlock Holmes i el club dels pèl-rojos(Jove Teatre Regina, Teresa Devant).
Combina la seva feina d’actor, director i cantant amb la de professor d’interpretació i cant a les escolesAules i Memory, a la qual hi és cap d’estudis.
Espai Àgora Sabadell 
Aquest cap de setmana a l’Àgora s’ha respirat màgia, copla i història. Marc Vilavella ha aconseguit que la música i el personatge entri pel cor i no només per l’oïda, connectant amb el públic que ha omplert l’Àgora de gom a gom, des del primer moment. A Ojos verdes, Miguel de Molina in memoriam es descobreix el costat humà i artístic d’una gran figura silenciada durant moltes dècades gràcies a una interpretació precisa i delicada i una música i veus en directe delicioses alhora que punyents. Marc Vilavella, director i protagonista, transpira la copla per cada porus de la pell i fa aflorar les emocions, arribant molt endins, removent els sentiments del públic. L’obra apel•la a la recuperació de la memòria històrica, tractant amb gran sensibilitat i exquisidesa la duresa d’una etapa mancada de llibertat. A Ojos verdes s’uneixen el talent, la qualitat i els valors d’uns joves actors i actrius, que aporten una alenada d’aire fresc al teatre musical amb aquesta obra.