Es tracta d’un trio que aspira a actualitzar el llegat del tango porteny afegint-li ingredients de noblesa contrastada, des de la música de cambra al jazz clàssic, sense oblidar la bossa nova ni renunciar a la improvizació o a les troballes inesperades que sorgeixin durant les seves interpretacions.
El germen de la formació neix de la necessitat de transmetre al públic l’energia de les músiques d’arrel europea transportades a Amèrica i retornades a Europa, per ser novament llegides amb la mirada fresca que atorga la il.lusió i el bon fer professional dels tres components de Vibratango: el baix vertebrador de Màrius Benaus, la percussió colorista de Raül Serrano i el bayán prestidigitador de Ferran Martínez.
En ells viu tot el que fa universal aquestes músiques, impregnades del gust agredolç de les nostàlgies i les esperances, bressol sensorial per un art que no coneix fronteres.
El repertori té en Astor Piazzolla, per descomptat, la seva pedra de toc, però no renuncia a enriquir la genètica del tango amb milongas, vals o temes afins a les cadències portenyes.
D’aquesta manera també formen part de les fonts inspiradores de Vibratango noms com Carlos Gardel, Kurt Weill, Erroll Garner o Victor Vlasov.
Si és certa l’afirmació que diu que allò universal és allò local sense fronteres, Vibratango pot convertir-se aviat en un digne estendard d’un so que, des de Sabadell, aspira a convertir-se en una necessitat transterrena.
Espai Àgora Sabadell 
0 Respostes to “8/juliol/2011…Vibratango”