12/abril/2015…Tastets d’art amb Toni Xuclà

En Toni Xuclà, amb una trajectòria sòlida de quaranta anys, és un artista polifacètic i polièdric. Va aprendre música de forma autodidacte i als quinze anys ja en componia. Ha compost per a cinema, teatre i televisió (1980-1992). També, va compondre les peces musicals de la telenovel·la El cor de la ciutat (2000-2009), emesa per TV3. Ha produït per a d’altri i ha escrit diverses publicacions sobre música. Tanmateix ha estat director de l’Aula de Música de la Generalitat de Catalunya i de la Fira Mediterrània de Manresa. Ha participat durant els anys 2011-2013 a l’espectacle Mon Brel en homenatge a Jacques Brel. L’any 2013 va produir el disc Amb música ho escoltaràs millor que commemorava el centenari de Salvador Espriu. En l’actualitat treballa en diversos projectes que veuran la llum aquest mateix any.

De la seva discografia destaquen: Conte del Mediterrani (1978), Banda Sonora (1992), Les arracades de cirera (1996), I si…? (1999), Naïf (2001), Ànima (2004) i Una terra sense mapa (2015).Ha estat guardonat amb els premis: InfArt (1990), Altaveu (1999), Puig-porret del periodisme musical (2012), Miquel Martí i Pol (2013), Premi millor contribució musical Any Espriu (2013) i Enderrock (1999 i 2014). Aquest any 2015, ha rebut aquest darrer premi per, Una terra sense mapa, considerat el millor disc de Folk/Noves músiques.

En Toni Xuclà és un creador que vessa sensibilitat i talent. Sense adonar-nos en , ens embolcalla en aquesta seva àuria; cada una de les peces que compon destil·la bellesa de la que, àvidament, la nostra ànima beu.

Treball i vida, sentir i composar, destriar la paraula que segueix el fil de la melodia i tornar a començar ple de llum, escoltant la pulsió de la vida que acompanya el treball del seu dia a dia i que ens regala amb petites dosi de plaer pels sentits, però sobretot per l’ànima; paraules i sentiments gronxats per una música: Moments per gaudir de la fràgil bellesa. Discretament, laboriosament i amb complicitat ens fa propers a l’essència d’Espriu, de Muntaner, de Verdaguer, de Salvat-Papasseit, de Ferrater…. I, ens acosta a aquestes veus, amb la delicadesa del seu saber fer. En Toni Xuclà ens fa glatir de viure, acaronats per la seva música i per la paraula.